Caminos de Samarcanda. Revista Altaïr núm. 77

Caminos de Samarcanda
(Revista Altaïr, núm. 77, 2012, 162 pàg.)

Nacions a la recerca d’una identitat. Les seves portes les van travessar caravanes carregades amb objectes, riqueses, idees i creences, que van fluir entre la Xina i la Mediterrània al llarg de segles. No costa imaginar el delit d’aquells mercaders després de la penosa travessia del desert, o de remuntar els aterridors passos del Pamir i del Tian Shan. Però Samarcanda va ser solament un compte en una llarga llista de ciutats que van prosperar al peu de la Ruta de la Seda: Kaixgar, Oix, Qoqan, Merv, Mashad, Bagdad …

Aquesta cultura urbana es contraposa a la identitat nòmada, ramadera, d’una altra part de la població d’Àsia Central. En uns casos, deguda a l’avarícia dels erms de Turkmenistan o Kazakhstan. En d’altres, per la inclemència d’unes muntanyes que convoquen als pastors quan arriba l’estiu, però els expulsen les valls baixes quant treu el cap a la tardor. No s’ha d’oblidar que Kirguizistan i, sobretot, Tadjikistan tenen cims que superen els cinc, sis i fins i tot set mil metres d’altitud.

COMPRAR

Anuncis