Viatge a l’Orient
Amb “Viatge a l’Orient” i des de Barcelona començo un nou camí amb la voluntat oferir en aquesta web allò que m’ha emocionat dels viatges per l’Àsia i allò que he tingut el plaer d’escriure.
Un espai personal on mostrar els meus escrits, llibres i articles, publicats en diferents editorials i revistes, com a conseqüència del meu enamorament ja fa força anys de la Ruta de la Seda i de l’Orient (entès en un sentit ben ampli) que em va dur a animar-me a compartir els meus descobriments i els seus secrets més ben guardats.
Per això he creat aquest espai, un lloc on viatjar, estimar i compartir són la meva passió…
Crec que ja és moment de presentar-me, em dic Eduard i m’encanten els contes i les llegendes, viatjar, gaudir d’un te verd a l’ombra dels arbres i somriure en veure l’horitzó.
Als anys vuitanta vaig fer els meus primers viatges per Europa: Portugal, Itàlia, França, Escòcia, Holanda, Malta, Anglaterra, Dinamarca, Noruega, Alemanya, Bulgària, Àustria… i el nord d’Àfrica: Algèria o Tunisia… Als anys noranta vaig començar a creuar mars i muntanyes: primer cap el continent americà: Alaska, Canadà, Estats Units, Mèxic, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Haití, Cuba, Costa Rica, República Dominicana, Equador, Brasil, etc. i posteriorment, vaig visitar per primer cop la Xina… on vaig tornar als anys 2004 i 2005 quan vaig viatjar durant deu mesos per la Ruta de la Seda i Àsia Central: Kirguizistan, Tadjikistan, Uzbekistan, Kazakhstan, Pakistan, Mongòlia, Xinjiang, Tibet, Laos i Vietnam.
Amb el pas del temps i després de més visites i estades he acabat fent de guia i organitzant “viatges d’autor” a Àsia Central (Uzbekistan, Kazakhstan o Kirguizistan) o col·laborant amb la cooperació internacional a Chiapas, Nicaragua, Guatemala o El Salvador.
M’enamoro a cada viatge del sabor de la cuina, de les olors dels mercats i de les mirades de la gent… i no puc estar de canviar radicalment la meva ruta per tal de poder seure en reflexió un altre vespre en aquell cafè que dibuixa l’ànima del poble…
Em fascinen poblacions o indrets com San Cristobal de las Casas a Chiapas, Lijiang a Yunnan, Lisboa a Portugal, Bukharà a l’Uzbekistan, Fairbanks a Alaska, Hanoi a Vietnam, Lençóis a Brasil, Salzburg a Àustria, Garm Chasmah al Pamir, Luang Prabang a Laos, Edimburg a Escòcia, Tash Rabat al Kirguizistan, Morazán a El Salvador, Palo Alto a California o Kashgar al Turquestan Xinès… i recordo cada matí el blau cel que acarona el desert del Gobi o el lluent blanc de les serralades que protegeixen la Vall d’Hunza…
Per cert, aquí podeu visitar el mapa amb el Viatge per l’orient de la Ruta de la Seda que vaig fer a la recerca de les mítiques ciutats de Shangri-La, Xanadu i Samarcanda
I per últim, us convido a conèixer dos dels millors fotògrafs internacionals que ens descobreixen dues èpoques històriques d’Àsia Central Sergey Mikhaylovich Prokudin-Gorsky (1863-1944) i Max Penson (1893–1959).
* El logotip és una reproducció de la Rosa dels Vents de l’Atles Català (1375), el mapa cartogràfic català més important de l’edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abrahan. És el primer atles conegut que incorpora una rosa dels vents i és una de les joies de la col·lecció de la Biblioteca nacional de França (París).*
